dimarts, 1 de desembre del 2009
divendres, 20 de novembre del 2009
divendres, 9 d’octubre del 2009
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Maria Rosa d'Àngel Guimerà
L'obra Maria Rosa d' Àngel Guimerà és una novel·la de gran intensitat dramàtica. La novel·la consta de tres parts, en las quals podem diferenciar el plantejament, nus i desenllaç. L'autor, Àngel Guimerà va ser molt reconegut en la renaixença, sobretot amb tres grans novel·les com són: Terra Baixa, La filla del mar i Maria Rosa. Les tres obres tenen la mateixa base: un trio amorós acabant amb la mort d'un dels protagonistes, tot donant-li un final tràgic.
La passió amorosa i la justícia són dos components de les obres.
L'obra de Maria Rosa és un relat, on els protagonistes són un grup de treballadors d'una carretera.
Els protagonistes de la novel·la són: la Maria Rosa, l'Andreu i el Marçal. La Maria Rosa és l' 'objecte' i el punt de mira de la novel·la, l'Andreu és el marit de la Maria Rosa i el Marçal, el millor amic d'aquest i futur marit de la Maria Rosa.
El relat començà amb la parla dels treballadors de la carretera (gent del poble), com són: en Badori, en Galau, la Tomasa i en Quirze (marit i muller), en Gepa, i en Xic. Aquest personatges també tenent un paper important ja que gràcies a ells ens informen del que passa al poble. Dins de la tragèdia també tenim una mica d'humor per part de la parella formada pel Quirze i la Tomasa, on es passen tota la novel·la barallant-se. La historia comença quan ens enterem que l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, l'han portat a la presó de Ceuta per l'assassinat del capatàs. En tot el relat veiem la posició de la Maria Rosa, sempre dient que el seu marit no era culpable, en comparació amb la gent del poble, on la seva posició és totalment contraria. S'enteren que l'Andreu es vol morir, i finalment és així. Quan la Maria Rosa s'enterà segueix dient que el seu marit és innoscent i així serà en tota la novel·la. El vertader assassí del capatás va ser el Marçal, la qual cosa aquest fet repercutirà en el final de l'obra. És ja en el capítol VII de la primera part, que ens podem enterar que el Marçal és l'assassí del capatàs. Un cop mort l'Andreu, es veu com, entre la Maria Rosa i el Marçal existeix una desig sexual molt fort, cosa que farà que finalment, aquests es casin. El final de l'obra s'obre amb el casament d'ells dos. La nit de noses és quan passa el final tràgic que esperàvem. En Marçal, li reconeix a la Maria Rosa el seu icolpament en l'assassinat del capatás, i ella se sent molt traïcionada, i per tal de fer justícia, el mata.
Veiem clarament, en la novel·la, que la Maria Rosa és una persona valenta, culta i molt enamorada. Durant tota l'obra lluitarà per fer justícia i netejar el nom del seu marit.
Els factors que intervenen en el relat és l'analfavetisme del poble, la dona obligada a casar-se per no ser 'inútil'...
També hi ha un factor que intervé en l'obra com és l'herotisme: en el somni del Marçal, i la metàfora per part de la Maria Rosa en vers al desig que té per ell.
En definitiva, l'obra està condicionada per la justícia i la passió. I finalment, com és normal en les obres del famós Àngel Guimerà, la novel·la acava en final tràgic.
Maria Rosa: ''Mireu''s-el! Sí que ho era, sí, l'assassino del capatàs. I va perdre l'Andreu! Jo els he venjat! Jo; jo l'he mort.''
La passió amorosa i la justícia són dos components de les obres.
L'obra de Maria Rosa és un relat, on els protagonistes són un grup de treballadors d'una carretera.
Els protagonistes de la novel·la són: la Maria Rosa, l'Andreu i el Marçal. La Maria Rosa és l' 'objecte' i el punt de mira de la novel·la, l'Andreu és el marit de la Maria Rosa i el Marçal, el millor amic d'aquest i futur marit de la Maria Rosa.
El relat començà amb la parla dels treballadors de la carretera (gent del poble), com són: en Badori, en Galau, la Tomasa i en Quirze (marit i muller), en Gepa, i en Xic. Aquest personatges també tenent un paper important ja que gràcies a ells ens informen del que passa al poble. Dins de la tragèdia també tenim una mica d'humor per part de la parella formada pel Quirze i la Tomasa, on es passen tota la novel·la barallant-se. La historia comença quan ens enterem que l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, l'han portat a la presó de Ceuta per l'assassinat del capatàs. En tot el relat veiem la posició de la Maria Rosa, sempre dient que el seu marit no era culpable, en comparació amb la gent del poble, on la seva posició és totalment contraria. S'enteren que l'Andreu es vol morir, i finalment és així. Quan la Maria Rosa s'enterà segueix dient que el seu marit és innoscent i així serà en tota la novel·la. El vertader assassí del capatás va ser el Marçal, la qual cosa aquest fet repercutirà en el final de l'obra. És ja en el capítol VII de la primera part, que ens podem enterar que el Marçal és l'assassí del capatàs. Un cop mort l'Andreu, es veu com, entre la Maria Rosa i el Marçal existeix una desig sexual molt fort, cosa que farà que finalment, aquests es casin. El final de l'obra s'obre amb el casament d'ells dos. La nit de noses és quan passa el final tràgic que esperàvem. En Marçal, li reconeix a la Maria Rosa el seu icolpament en l'assassinat del capatás, i ella se sent molt traïcionada, i per tal de fer justícia, el mata.
Veiem clarament, en la novel·la, que la Maria Rosa és una persona valenta, culta i molt enamorada. Durant tota l'obra lluitarà per fer justícia i netejar el nom del seu marit.
Els factors que intervenen en el relat és l'analfavetisme del poble, la dona obligada a casar-se per no ser 'inútil'...
També hi ha un factor que intervé en l'obra com és l'herotisme: en el somni del Marçal, i la metàfora per part de la Maria Rosa en vers al desig que té per ell.
En definitiva, l'obra està condicionada per la justícia i la passió. I finalment, com és normal en les obres del famós Àngel Guimerà, la novel·la acava en final tràgic.
Maria Rosa: ''Mireu''s-el! Sí que ho era, sí, l'assassino del capatàs. I va perdre l'Andreu! Jo els he venjat! Jo; jo l'he mort.''
divendres, 18 de setembre del 2009
El meu títol
El títol del bloc Catorze anys i tres hores, és un títol amb un sentiment ocult, tan el fragment que he escollit jo, com quasi bé tot el poema. L'he volgut posar de títol, tan per què m'agrada aquest poema, com per què m'agrada Miquel Martí i Pol. Trobo que era un autor molt reconegut amb un èxit absolut, i amb una capacitat d'escriure poemes molt bonica.
dijous, 17 de setembre del 2009
COMENCELIS
Aquest és un bloc, fet per l'assignatura de Literatura Catalana. Ens servirà per redactar i comentar els llibres que hem de llegir.
El títol del meu bloc és una frase d'un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L'Elionor. Es tracta d'un poema trist, dedicat a la dona, un tema que, segurament, el va inspirar quan va entrar a treballar amb catorze anys en un fàbrica, Un retrat de la societat de la època on ens vol donar a entendre la negror i la monotonia de la postguerra.
En el poema també queda reflectit la repetició d'aquesta monotonia de mares a filles, en aquest cas amb la filla de L'Elionor, quan ella compleix els catorze anys que comença a treballar a la fàbrica i es torna a repetir el poema com amb L'Elionor.
Catorze anys i tres hores...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)