L'obra Maria Rosa d' Àngel Guimerà és una novel·la de gran intensitat dramàtica. La novel·la consta de tres parts, en las quals podem diferenciar el plantejament, nus i desenllaç. L'autor, Àngel Guimerà va ser molt reconegut en la renaixença, sobretot amb tres grans novel·les com són: Terra Baixa, La filla del mar i Maria Rosa. Les tres obres tenen la mateixa base: un trio amorós acabant amb la mort d'un dels protagonistes, tot donant-li un final tràgic.
La passió amorosa i la justícia són dos components de les obres.
L'obra de Maria Rosa és un relat, on els protagonistes són un grup de treballadors d'una carretera.
Els protagonistes de la novel·la són: la Maria Rosa, l'Andreu i el Marçal. La Maria Rosa és l' 'objecte' i el punt de mira de la novel·la, l'Andreu és el marit de la Maria Rosa i el Marçal, el millor amic d'aquest i futur marit de la Maria Rosa.
El relat començà amb la parla dels treballadors de la carretera (gent del poble), com són: en Badori, en Galau, la Tomasa i en Quirze (marit i muller), en Gepa, i en Xic. Aquest personatges també tenent un paper important ja que gràcies a ells ens informen del que passa al poble. Dins de la tragèdia també tenim una mica d'humor per part de la parella formada pel Quirze i la Tomasa, on es passen tota la novel·la barallant-se. La historia comença quan ens enterem que l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, l'han portat a la presó de Ceuta per l'assassinat del capatàs. En tot el relat veiem la posició de la Maria Rosa, sempre dient que el seu marit no era culpable, en comparació amb la gent del poble, on la seva posició és totalment contraria. S'enteren que l'Andreu es vol morir, i finalment és així. Quan la Maria Rosa s'enterà segueix dient que el seu marit és innoscent i així serà en tota la novel·la. El vertader assassí del capatás va ser el Marçal, la qual cosa aquest fet repercutirà en el final de l'obra. És ja en el capítol VII de la primera part, que ens podem enterar que el Marçal és l'assassí del capatàs. Un cop mort l'Andreu, es veu com, entre la Maria Rosa i el Marçal existeix una desig sexual molt fort, cosa que farà que finalment, aquests es casin. El final de l'obra s'obre amb el casament d'ells dos. La nit de noses és quan passa el final tràgic que esperàvem. En Marçal, li reconeix a la Maria Rosa el seu icolpament en l'assassinat del capatás, i ella se sent molt traïcionada, i per tal de fer justícia, el mata.
Veiem clarament, en la novel·la, que la Maria Rosa és una persona valenta, culta i molt enamorada. Durant tota l'obra lluitarà per fer justícia i netejar el nom del seu marit.
Els factors que intervenen en el relat és l'analfavetisme del poble, la dona obligada a casar-se per no ser 'inútil'...
També hi ha un factor que intervé en l'obra com és l'herotisme: en el somni del Marçal, i la metàfora per part de la Maria Rosa en vers al desig que té per ell.
En definitiva, l'obra està condicionada per la justícia i la passió. I finalment, com és normal en les obres del famós Àngel Guimerà, la novel·la acava en final tràgic.
Maria Rosa: ''Mireu''s-el! Sí que ho era, sí, l'assassino del capatàs. I va perdre l'Andreu! Jo els he venjat! Jo; jo l'he mort.''
La passió amorosa i la justícia són dos components de les obres.
L'obra de Maria Rosa és un relat, on els protagonistes són un grup de treballadors d'una carretera.
Els protagonistes de la novel·la són: la Maria Rosa, l'Andreu i el Marçal. La Maria Rosa és l' 'objecte' i el punt de mira de la novel·la, l'Andreu és el marit de la Maria Rosa i el Marçal, el millor amic d'aquest i futur marit de la Maria Rosa.
El relat començà amb la parla dels treballadors de la carretera (gent del poble), com són: en Badori, en Galau, la Tomasa i en Quirze (marit i muller), en Gepa, i en Xic. Aquest personatges també tenent un paper important ja que gràcies a ells ens informen del que passa al poble. Dins de la tragèdia també tenim una mica d'humor per part de la parella formada pel Quirze i la Tomasa, on es passen tota la novel·la barallant-se. La historia comença quan ens enterem que l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, l'han portat a la presó de Ceuta per l'assassinat del capatàs. En tot el relat veiem la posició de la Maria Rosa, sempre dient que el seu marit no era culpable, en comparació amb la gent del poble, on la seva posició és totalment contraria. S'enteren que l'Andreu es vol morir, i finalment és així. Quan la Maria Rosa s'enterà segueix dient que el seu marit és innoscent i així serà en tota la novel·la. El vertader assassí del capatás va ser el Marçal, la qual cosa aquest fet repercutirà en el final de l'obra. És ja en el capítol VII de la primera part, que ens podem enterar que el Marçal és l'assassí del capatàs. Un cop mort l'Andreu, es veu com, entre la Maria Rosa i el Marçal existeix una desig sexual molt fort, cosa que farà que finalment, aquests es casin. El final de l'obra s'obre amb el casament d'ells dos. La nit de noses és quan passa el final tràgic que esperàvem. En Marçal, li reconeix a la Maria Rosa el seu icolpament en l'assassinat del capatás, i ella se sent molt traïcionada, i per tal de fer justícia, el mata.
Veiem clarament, en la novel·la, que la Maria Rosa és una persona valenta, culta i molt enamorada. Durant tota l'obra lluitarà per fer justícia i netejar el nom del seu marit.
Els factors que intervenen en el relat és l'analfavetisme del poble, la dona obligada a casar-se per no ser 'inútil'...
També hi ha un factor que intervé en l'obra com és l'herotisme: en el somni del Marçal, i la metàfora per part de la Maria Rosa en vers al desig que té per ell.
En definitiva, l'obra està condicionada per la justícia i la passió. I finalment, com és normal en les obres del famós Àngel Guimerà, la novel·la acava en final tràgic.
Maria Rosa: ''Mireu''s-el! Sí que ho era, sí, l'assassino del capatàs. I va perdre l'Andreu! Jo els he venjat! Jo; jo l'he mort.''
M'agrada la introducció que fas ja que no vas directament al gra i en literatura això s'agraeix. Vas relacionant diferents aspectes però t'has deixat de tractar d'altres punts com el realisme dins l'obra....
ResponEliminaCoses que hem de comentar i corregir:
renaixença sempre va en majúscula quan fem referència al moment històric; no són novel·les sinó obres de teatre; "també tenent","quirze i la Tomasa, on es passen"," enterem", "del poble, on la seva", contraria,"traicionada", "en el relat és", "acava en"